dilluns, 27 de juliol de 2009

Monells

En la nostra darrera escapada cap a una de les terres de vents per excel·lència de Catalunya vam anar a conèixer la població de Monells.

Monells és una de les poblacions del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, el més extens del Baix Empordà. Queda en un dels vèrtex del municipi, i està dividit en dues barriades per la riera del Rissec, en el punt on la vall d'aquest rieral, afluent del Daró, comença a eixamplar-se en entrar a la plana.

El barri del Castell, a la dreta de la riera, és un petit conjunt urbà organitzat al voltant de la magnífica plaça Major, que en gran part és porxada. Aquesta plaça era l'escenari d'un antic i molt important mercat que se celebrava durant l'època medieval i fins al segle XVII. Jaume I, de qui pren el nom la plaça, va disposar a l'any 1234 que s'utilitzés com a patró de mesura dels cereals per a tot el bisbat de Girona la mitgera de la població de Monells. L'antic castell que dóna nom a la barriada estava situat a la part més alta del turó i pràcticament no se n'ha conservat res; no obstant això, sí que han quedat restes, molt evidents, de les muralles originals.

En el barri de la Riera mereixen una visita el carrer de la Riera i l'església parroquial gòtica de Sant Genís, tot i que ja se'n té constància a l'any 1019.

Aquesta població, per a tots aquells a qui els agradin els pobles amb encant, és de visita inexcusable, ja que ha sabut conservar tot aquest ambient i no veure's malmès per la contaminació visual de moltes de les edificacions d'avui en dia.


dissabte, 25 de juliol de 2009

La Maça d'en Rotllà

La Maça d'en Rotllà
La Maça d'en Rotllà
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

El 1834 es va col·locar al mig de la plaça la maça o vara d'en Rotllà, l'heroi carolingi. És una vara de ferro gruixuda, de més de 5 metres d'alçada, amb una anella al capdamunt per penjar-hi un fanal que ja no hi és. Va ser feta a l'antiga foneria que hi havia al costat de l'Arnera. Segons la llegenda, Rotllà la va llançar un dia des del castell de Cabrenys, a Serrallonga (Vallespir), o segons altres des del pont de Ceret. Ja és massa net, va exclamar, convençut que ja havia expulsat tots els sarraïns del Pirineu. Mentre la llençava va dir: Allà on la meva maça caurà, Maçanet de Cabrenys es dirà.

Deixant de banda la romàntica de la llegenda, la història diu que la primera cita documentada del Maçanet apareix al precepte de Lluís I de l'any 878, on es diu que Ceret limita al sud amb villam quae dicitur Macanetum. L'any 954 el comte Guifré de Besalú va donar al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou de Tapis, per construir-hi el Santuari de les Salines i el 1440 s'hi afegeix al nom de Maçanet l'afegit de Cabrenys, perquè passa a pertànyer a la baronia de Cabrenys, una línia del llinatge dels Rocabertí.

Més imatges de Maçanet de Cabrenys.


dilluns, 20 de juliol de 2009

El paisatge favorit d'en Cuní (i dels catalans)

Sa Tuna
Sa Tuna
Carregat originalment per Jesús Cano Sánchez

La cala de Sa Tuna, a la Costa Brava, és naturalment recollida i protegida per la Punta d'Es Plom i el Cap Sa Sal. Conserva, gairebé intacta, la seva bellesa ancestral i destaca per la seva calma i la qualitat de les seves aigües, pures i cristal.lines. El color pissarrós de la platja dóna una sensació de foscor i recolliment que, com diu Josep Pla, fa que el mar, a les hores crepusculars, adquireixi un color blau negrós que provoca una sensació d'espessor en l'aigua.

La recollida platja de sorra granada de Sa Tuna té una longitud de 80 metres i una amplada de 30 metres.

Més imatges de Sa Tuna:


dimecres, 15 de juliol de 2009

Coral l'Amarant: 25 anys

El passat dia 28 de juny, la coral l'Amarant va celebrar els seus 25 anys de vida. Per fer-ho, es va oferir un extens concert en el Porxo de Can Traver on la coral va interpretar 20 peces i en el que assistí més d'un centenar de persones. Posteriorment, hi va haver un petit refrigeri per a tots els assistents i un sopar entre els actuals membres de la coral, alguns antics membres i els respectius acompanyants.

El programa del concert que es va oferir fou:

Entrada
La flor de l'amarant (lletra: Joan Serra, música: Josep Mª Roger)

I. Cançó del Renaixement
1. Jesus! Rex Admirabilis. (G. Pierluigi da Palestrina)
2. Et natus est Emanuel (Michael Praetorius)
3. Mon coeur se recommande a vous (Roland de Lassus)
4. Come again! (John Dowland)
5. La la la, je ne l'ose dire (Pierre Certon)

II. Cançó catalana
1. La cançó del lladre (trad. catalana)
2. El cant dels ocells (trad. catalana)
3. El testament d'Amèlia (E. Morera)
4. Ton pare no té nas (trad. mallorquina)
5. El cavaller enamorat (sardana, música Joan Manén)

III. Cançó contemporània
1. Cançó dels tres reis (poesia: J. Argenté, música: L. Alcaraz)
2. Se equivocó la paloma (poesia: R. Alberti, música: C. Guastavino)
3. Cançó de les mans (Raimon, harm. M. Oltra)
4. Madrigalillo (poesia: F. G. Lorca, harm. M. Oltra)
5. La blanche neige (poesia: G. Apollinaire, música: F. Pouleno)

IV. Cançó popular
1. Berceuse cosaque (harm. Etienne Daniel)
2. Go tell it on the mountains (espiritual negra)
3. Sóngoro Cosongo (Eliseo Grenet)
4. Contigo en la distancia (bolero, Portillo de la luz)
5. Cantares (poesia: A. Machado, música: J. M. Serrat)

Cant final
El rossinyol (A. Pérez Moya)

I els que van interpretar-ho són Agustí Cano, Alexis Maldiney, Andreu Camp, Angelina Casas, Aïna Hurtado, Carolina Oliver, Edu Estrella, Esther Menéndez, Joan Marimon, Laura Sanz, Lidia Olivares, Lluís Meseguer, Maite Framis, Maria Antònia Arús, Maria Muñoz, Maria Roger, Montserrat Codina, Núria Rosell, Obdulia Lanau, Oriol Romero, Quimeta Villorbina, Rafaela Trancoso, Rosa Maria Esteban, Rosa Serra, Teresa Roger i Tino Barba, dirigits per n'Ariel Seras.

Per molts anys, i que per molts anys es pugui continuar!!!

Més imatges d'aquesta jornada: